Exterogestació, vincle i porteig ( … o perquè el meu fill és un koala)

Des del moment que va nèixer en Roc, el meu primer fill, no vaig ser capaç de separar-me’n ni un sol moment. Més endavant vaig descobrir que aquesta necessitat mútua de contacte permament responia a la teoria de la exterogestació.

Durant el part I el postpart les hormones s’apoderen de tu. Et tornes literalment una lleona. És com una sensació d’embriaguesa d’amor, descriure-ho amb paraules és complicat. Necessites tocar al teu nadó, notar la seva escalfor, la olor de la seva pell… És impressionant com em vaig tornar addicta a olorar-li el cap! Alguns estudis afirmen que la olor del cap dels nadons fa que la mare alliberi endorfines i oxitocina! Jo us asseguro que és ben cert.

Aquesta part tan mamífera de tu mateixa només la descobreixes quan tens la teva cria. I fa por, és com si de dins teu et sortís la part més primitiva, més animal. Abans no, ni durant l’embaràs! Sincerament, jo durant l’embaràs, instint el que es diria instint, no en tenia pas! L’instint neix amb la criatura, perquè ja ho diuen que quan neix un fill, neix una mare.

El que us vull explicar en aquest post és que des del minut zero vaig sentir la necessitat de dur al meu nen enganxat a mi tot el dia i tota la nit. I no només era una necessitat meva, també seva ja que era deixar-lo un segon al moisès o a l’hamaca i plorar desconsolat… Mames novates no desespereu, és normal, cal mooooolta paciència!

Tan en Roc com en Bernat han estat petits koales des del primer dia. Des del naixment pell amb pell constant! Amb la samarreta de porteig al començament, era genial ja que em permetia portar-lo a dins com si fos un fular i anàvem així tot el dia. Al començament les tomes de pit son eternes i com que el l’alletament és a demanda et passes tot el sant dia amb la teta fora, aquesta samarreta em permetia donar-li pit en qualsevol moment, la veritat és que em va facilitar molt les coses.

A diferència d’altres animals que caminen al mateix moment de néixer, l’ésser humà neix immadur, la gestació continua a fora, la teoria diu que son nou mesos a l’úter i nou mesos a coll de la mare. Puc assegurar amb total certesa que és així! Els meus fills han complert aquesta norma amb estricta rigurositat. A partir dels nou mesos de vida aproximadament tots dos han començat a poder anar amb cotxet sense plorar. Nou mesos!!! Si, ho heu sentit bé! Us sembla extrany? A molta gent li semblava, molts em deien que no era normal. Doncs us he de dir que és del tot normal, cada nen té el seu ritme, n’hi ha que son menys demandants i d’altres, com el meu, que necessiten contacte constant. I us diré més, el fet de donar-los-hi tranquilitat i respectar els seus ritmes fa que estableixin un vincle segur amb vosaltres, aconseguireu que el vostre fill/a estigui preparat per explorar el seu entorn d’una manera segura i tranquila. Us adonareu que quan ja siguin una mica més grans, podran anar amb els altres adults de confiança sense plorar, de manera segura i aleshores veureu que heu establert un vincle segur amb ells.. Estan còmodes amb els altres perquè sabràn que si us necessiten sempre respondreu al seu plor o a les seves necessitats de contacte.

Portejar, portejar i portejar! Primer amb fular elàstic, més tard amb fular de tela, amb motxilla i bandolera! El porteig enganxa! Cada portanadons respon a unes necessitats i hem de saber en quines circumstàncies ens convé un tipus o un altre. El que si que és imprescindible és saber que ha de ser ergonòmic. No son vàlids els portanadons que deixen les cames de la criatura penjant i el nen mira endavant. Si téns dubtes, demana’m ajuda!

Jo sóc una afèrrima defensora del porteig perquè li veig clars avantatges a diferència de dur a la criatura en un cotxet.

• El nen és més sociable i se sent integrat en totes les activitats que realitzes. Anar a passejar, comprar, cuinar, anar en autobús…
• El nen plora molt menys i si vol dormir pot fer-ho sense problemes sobre el teu pit.
• Afavoreix la lactància materna ja que el porteig facilita l’accés al pit.
• Tenen un millor desenvolupament psicomotor ja que amb el teu caminar van agafant equilibri i el seu cos s’adapta abans al moviment i els hi tonifica la musculatura.
• Ajuda a disminuir els còlics, per tant si el vostre nadó en pateix el poseu al fular i a passejar una estona!
• Afavoreix els vincles amb el portador (papes també podeu portejar! De fet, heu de fer-ho, no us ho podeu perdre!!!)
• Dóna seguretat a l’infant ja que t’adones al moment de les seves necessitats i les pots cobrir inmediatament
• Et dèixa les mans lliures, les meus nens i jo hem anat al supermercat, cuinat, planxat, fregat, estès roba, regat el jardí…
• És molt pràctic, pots pujar escales, entrar a tot arreu sense problemes d’espai, ideal per a famílies viatgeres!

El porteig és alliberador, ens permet abraçar als nostres nadons i ens permet seguir amb la nostra vida diària. Si vols saber-ne més, vine’m a veure!

I acabaré dient: Nens portejats, nens feliços!