BLW: Amb el menjar no s’hi juga… o si?

No sé a vosaltres, però a mi de petita sempre m’havien dit: “Amb el menjar no s’hi juga!” i ara veig amb perspectiva, que el més saludable és just el contrari. Amb el menjar s’hi ha de jugar!

Arriba un moment, al voltant del 6 o 7 mesos, en alguns nens abans, altres després, que has de començar a pensar a oferir alimentació complementària al teu fill. Dic “oferir” i no dic “introduir” perquè l’objectiu ha de ser que el nen sigui autònom i estableixi una relació saludable amb el menjar i només ho aconseguirem oferint i no forçant… Oi?

Des del moment del naixement i fins als 6 mesos, per anar bé, el nadó hauria de ser alimentat exclusivament amb llet materna a demanda, o en el seu defecte, amb llet de fórmula. Aquestes són les recomanacions de l’OMS. La ingesta de qualsevol aliment que no sigui llet materna o adaptada abans dels 6 mesos no està recomanada, ja que pot comportar problemes potencials.

El terme BLW (Baby Led Weaning) significa “alimentació autoregulada pel nadó”, és el terme que utilitzen els anglesos per a indicar el moment que el nadó està preparat per a començar a menjar altres aliments que no siguin llet materna.

El normal fins el dia d’avui era que el pediatre et recomanés començar amb farinetes de cereals al vespre i anar oferint aliments triturats, amb tants grams de carn, de verdura, etc. Alimentar el nadó amb horaris i menús rígids i fer que el nen prengués un paper passiu en l’alimentació. I jo dic, si donem el pit a demanda perquè no podem també oferir l’alimentació complementària a demanda?

Aquest tipus de pauta estricta encara és vigent avui en dia i ara que n’estic ben informada, deixa molt a desitjar a escala nutricional pels nostres fills. L’únic expert en saber quants grams d’aliment necessita en cada moment és el nostre nadó.

L’alimentació complementària és, tal i com el seu nom ja ens indica, un complement. Ja que el pilar alimentari dels nadons, fins a l’any és la LLET.

Per tant, s’entén que la idea no és substituir la llet materna, sinó que es tracta de complementar-la i fer que el nadó aprengui a menjar com els adults. Tenint sempre present que la base en la seva alimentació serà la llet maternal, o en el seu defecte artificial fins ben entrat l’any de vida.

A partir de quan?

Cada nen és diferent, alguns estan preparats abans i d’altres necessiten més temps. Cap al voltant dels 6 mesos aproximadament hem d’observar que el nadó estigui preparat, valorant que:

• Es mantingui assegut. Mantenir-se assegut és important, ja que indica la maduració del sistema digestiu i de la faringe. Si el nen no es manté assegut, seria imprudent oferir aliments sòlids, ja que no hauria madurat la seva capacitat de mastegar i deglutir.
• Ha perdut el reflex d’extrusió. Mecanisme que té el nadó d’escopir qualsevol cosa de la selva boca que no sigui llet. Segurament heu vist nadons que escupen el menjar just després que els  donessin una cullerada de triturat. Això significa que encara no han perdut el reflex d’extrusió.
• Té la capacitat de dir que no amb gestos. Molt important perquè ens pot comunicar que ja no en vol més.
• Mostra interès del menjar.
• Té la capacitat d’endur-se un aliment a la boca, coordinació ull-mà.

Com es fa?

• Oferir al nen aliments sans i variats, incorporar-los un per un amb 24/48 hores de separació entre ells per a poder detectar, en cas d’al·lèrgia, quin ha estat l’aliment problemàtic.
• Asseure al nen a taula amb nosaltres a cada àpat vigilant que en aquell moment no tingui ni gana ni son. Oferirem els aliments després d’haver fet pit o donar biberó, recordem que l’objectiu no és substituir la llet!
• Els àpats han de ser un moment d’exploració i joc.
• Es pot oferir aigua però no és imprescindible, ja que la llet cobreix les seves necessitats d’hidratació.
• Omplir-se de paciència i oblidar les quantitats.
• Tallar els aliments de manera que li sigui fàcil de manipular, en forma de bastonets és ideal, o de manera que puguin agafar bé i amb tota la mà el tros d’aliment.
• Apagar la televisió, la ràdio i no deixar mai al nen sol.
• No obligar mai al nen a menjar.

Avantatges

• Permet oferir els aliments de manera respectuosa, al ritme del nen sense forçar.
• És pràctic, barat i estalvies temps, ofereixes el mateix que menja la resta de la família i quan surts a fora no cal preparar triturats.
• Donem autonomia i capacitat d’autoregular-se als nens.
• Integrem més ràpidament al nen en les rutines i els hàbits familiars.
• Ajuda a desenvolupar la musculatura mandibular, la motricitat fina i la parla.
• Redueix l’estrès de calcular les quantitats exactes de cada àpat infantil, el nadó s’autoregula i a més aprèn a menjar.
• S’estableix una relació agradable i divertida entre el nen i el menjar.

Les pors

Aquesta manera d’aprendre a menjar pot preocupar a molts pares que creuen que el nen té moltes possibilitats d’ofegar-se. Primer de tot cal diferenciar entre fer arcades i l’ofegament.

• Fer arcades no significa ofegar-se, és un mecanisme del nostre cos que evita que un tros massa gran de menjar entri a les nostres vies respiratòries. Tots els nens fan arcades quan aprenen a menjar i de fet és important que les facin, ja que significa que el seu cos funciona perfectament i que estan aprenent a menjar. Tots donem per suposat que quan els nens aprenen a caminar o a anar en bicicleta cauen moltes vegades… Doncs per aprendre a menjar també faran arcades sovint i fins i tot vomitaran algun cop. La majoria, després d’això, segueixen menjant amb total normalitat. L’adult que acompanya al nadó ha de ser-ne conscient, mantenir-se serè i no donar copa a l’esquena del nen ni intentar treure-li el menjar de la boca, ja que això podria fer que s’ofegués de veritat. Cal observar, mantenir la calma i no intervenir si no és realment necessari.
• Ofegament. La por més gran que tenim tots els pares i mares és que el nostre fill s’ofegui. Cal dir que si el nadó reuneix totes les característiques que indiquen que està preparat en principi no seria habitual un ofegament. Tot i així cal saber que quan un nadó deixa de fer soroll durant les arcades, significaria que l’aire no passa per les vies respiratòries i s’hauria d’actuar de la mateixa manera que si s’empassa qualsevol objecte. En general, feu o no feu BLW amb els vostres fills, és molt recomanable fer un taller de primers auxilis. Aquí us deixo un vídeo on podeu veure una maniobra de reanimació.

A més a més…

• Molta paciència i calma.
• Prepareu-vos per netejar.
• És un avantatge tenir mascotes que netegin el terra 🙂
• No cal que tingui dents, pot mastegar amb les genives i aixafar el menjar amb la llengua i el paladar. No cal ni una dent. De fet, la lactància materna prepara al nadó per la masticació i amb els triturats fem que desaprenguin aquesta capacitat que ja tenien adquirida. Us deixo un article molt complet que ho explica AQUÍ.
• Relaxa’t, gaudeix i diverteix-te amb el teu fill.
• Fes moltes fotos! Són moments únics.
• Llista d’aliments no recomanats abans de l’any.